«MOSHFEGH TORNA A POSAR EL LECTOR CONTRA LES CORDES.» - JORDI NOPCA, _ARA_ Mentre passeja amb el seu gos per un bosc, Vesta Gul, una vídua de setanta-dos anys, troba una enigmàtica nota manuscrita. Obsessionada amb el misteri, solitària per temperament i voluntat, nova a la zona, s'inventa possibles sospitosos i motius del crim. Com si d'una trama d'Agatha Christie es tractés, sembla que les suposicions de la Vesta van trobant més i més paral·lelismes amb la realitat i l'obliguen, també, a encarar vivències del seu passat fosc. Confirmant-se com un dels talents literaris més provocatius i singulars d'avui dia, Ottessa Moshfegh, de qui s'ha dit que és l'autora de referència de qualsevol bon misantrop, aconsegueix a _La mort a les seves mans_ una barreja magistral d'intriga, inquietud i comèdia negra sobre el fet que sovint preferim no saber la veritat sobre nosaltres mateixos. «Una escriptora que, com Henry James o Vladímir Nabókov, està dotada tant de genialitat com de crueltat.» - _The New Yorker_ «Diferent de tot el que llegiràs aquest any. És Moshfegh: fosquíssima, esmoladíssima.» - _HelloGiggles _

UN BEST SÉLLER INTERNACIONAL QUE ES TRADUEIX AL CATALÀ PER PRIMERA La narradora d'aquesta novel·la decideix tancar-se al seu pis de Manhattan durant un any. Els seus pares han mort, l'han acomiadat de la galeria d'art on treballava, les seves relacions són efímeres. Com una insòlita i ombrívola Bella Dorment, vol evitar el contacte humà, passar la major part del temps dormint o veient pel·lícules de Whoopi Goldberg i Harrison Ford, i tornar-se «immune als records dolorosos». Haurà de superar uns pocs obstacles: satisfer les necessitats bàsiques, les visites reiterades de la seva amiga Reva i les consultes amb la doctora Tuttle, una estranya, histriònica i poc fiable psiquiatra que la proveirà de tota mena de fàrmacs per desconnectar. _El meu any de repòs i relaxació_ és una novel·la meravellosa sobre la fragilitat de la condició humana, la vanitat i la mediocritat, l'autoodi, l'amor i el desamor, les ferides que queden dins i no es curen, la necessitat d'aïllar-se i de renovar-se. Amb l'horitzó ple d'esperança d'un nou mil·lenni. L'any 2001. A Nova York. «Enginyosa, fosca, còmica [...]. La novel·la s'accelera fins arribar a la que és probablement la millor última pàgina que he llegit mai.» - Vice